Friday, June 8, 2012
Pseudo
El vídeo mostra el procés de construcció del Cap Ventricol i fotos de les primeres proves amb públic a Ca l'Estruch de Sabadell, que per cert, varen ser molt profitoses.
Cotrone la cova platònica i els smartphones.
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA
Pseudo té com a punt de partida l’última i inacabada obra de Luigi Pirandello, dramaturg i escriptor italià, Els Gegants de la Muntanya.
En el primer acte d'aquest drama sens presenten dos grups, per un costat la companyia d’Ilse i el seu marit el Conde, una companyia aferrada a recitar una obra poètica, que pràcticament ningú admira i que els ha abocat a la misèria. I per l'altre la tribu de Cotrone, un mag que viu a la Scalogna, amb un grup de personatges estranys i de vegades monstruosos.
Al segon acte l'autor ens mostra les qualitats màgiques de la vil·la de Cotrone, un dels seus espais és l'Arsenal de les Aparicions, és el lloc on els somnis es fan realitat.
El que sabem del tercer acte ens ho explica el fill de Pirandello, Stefano. Al llit de mort el seu pare ha tingut l'inspiració que conclou l'obra i la explica a Stefano: A pesar de que l'Arsenal de les Aparicions permet representar amb tot luxe l'obra d'Ilse aquesta vol públic i demana a Cotrone de presentar-la. Cotrone li proposa fer-ho davant dels servents dels Gegants de la Muntanya, i ella ho accepta. Els servents més amants de la gresca grollera que de la poesia, desaproven i xiulen als actors, l'insistència d'Ilse per fer-se escoltar provocarà un brot de violència entre el públic sobre ella i la companyia, que la porta a la mort.
Aquesta és de forma molt breu l'història dels Gegants. He de confessar que malgrat aquesta història, quan la vaig llegir, el mag Cotrone em va caure molt simpàtic. Cotrone és un personatge de ficció que en la realitat podria semblar el que jo faig, es podria dir que els meus espais escènics són Arsenals tecnològics de les Aparicions i a més jo , com ell, tinc una certa debilitat pels monstres. Però penso també que Cotrone té relació amb altres personatges que varen existir.
Imagino que Pirandello va triar el nom de Cotrone per la ciutat de Crotona, un lloc al sud d'Itàlia que va ser seu fa més de dos mil anys de la secta pitagòrica. Pitàgores, que el coneixem per el teorema: la suma dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa, va ser filòsof, matemàtic i també mag. Ell afirmava que hi havia un ordre invisible de les coses que responia als números. Aquesta sembla que va ser la idea que va inspirar a Plató, que de jove va visitar Pitàgores a Crotona. Un dels punts cabdals del gran filòsof d'Atenes, és el mite de la cova platònica, que diu:
"Els humans estan encadenats de cara a la paret en el més profund d'una cova, rere ells hi ha uns traginers que sobre les seves espatlles traslladen objectes. Es tracta d’objectes de tota mena ninots, animals dissecats, arbres... les capritxoses flames d'un foc, situat més enrere encara, provoquen unes ombres a la paret que als encadenats els sembla que tinguin vida. Quan els portadors parlen la seva veu s’escampa molt reverberada per la cova i creen sons estranys. Tot plegat els humans estan encadenats en un món d’il•lusions. Sortir de la cova no és fàcil només aquells que siguin capaços de deslligar-se de les cadenes i grimpar fins a fora de l'abrupta cova podran observar la realitat autèntica, el que Plató anomena el món de les idees".
Per un munt de filòsofs, religiosos , alquimistes, etc... posteriors a Plató, aquest món de les idees, és el món autèntic. Però per a mi, si us he de ser franc, el món de les idees i la cova em semblen igualment autèntics. De fet la primera part del mite em recorda un teatre d'ombres xineses i per que no, un rudimentari Arsenal de les Aparicions.
De fet les ombres xineses, són un més dels dispositius que aprofiten les qualitats de la llum, com la càmera obscura, la llanterna màgica que n'és el seu oposat, l'evolució d'aquesta; el cinematògraf, la TV i les interactives pantalles tàctils dels smartphones.
Tot plegat dispositius per crear Arsenals de les Aparicions, com el que el que estem treballant ara.
Castellano
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment