Genealogia Cotrone

Estic treballant en un suposat acte zero del Gegants de la Muntanya. El micro relats  que explicaré a PSEUDO, aborden en aquest últim tram, els personatges de la Scalogna. Aquesta setmana hem treballat amb una suposada genealogia de Cotrone, un dels protagonistes d’aquest últim drama de Pirandello.
Suposo que l’autor d’Agrigento va decidir el nom d’aquest mag per la ciutat de Crotone, una de les ciutats de la Magna Grècia, situada a Calàbria. Va ser en aquesta ciutat on Pitàgores va fundar la seva escola. Amb aquest idea munto una mena de genealogia en la que diferents personatges mantenen relacions escabroses i violentes. Comença a la Crotone de Pitàgores i arriba fins a Cotrone de Pirandello.
La Genealogia Crotònica passa a tres cambres coetànies: la blava, la globular i l’ocre. Aquesta és la genealogia:

Apareix a la cambra blava Pitàgores amb unes grans mans. Entra a la mateixa habitació Plató amb una espasa gegant i li talla una mà. Més tard apareix al mateix lloc Plotí i talla l’altre mà. Queda Pitàgores manc i sol.
Entra Yi xing  el xinès astrònom, matemàtic, mecànic, i inventor del mecanisme d’escapament i remata al inventor del teorema: “en un triangle rectangle la suma dels catets és igual al quadrat de l’ hipotenusa”.
Entra de nou Plató amb la seva súper espasa i talla la cama al xinès. Se’n va a l’estança globular a fer la migdiada. Mentre a la mateixa habitació apareix Al-Juarismi, si el que amb el seu llibre va introduir la notació india dels números i el concepte del zero a Europa, (ull! la paraula àlgebra ve del seu nom), i acaricia a Plató mentre dorm. El filòsof d’ Atenes es desperta emprenyat, talla el cap i la mà esquerra al àrab, que surt malferit de la cambra globular.
Encara en aquesta habitació entra Ramón Llull amb una massa a la mà i li fot un bon cop al cap a Plató que malferit desapareix del mapa. Atret pels gemecs, Llull s’atansa a la càmera ocre on hi ha el que queda de Al-Juarismi, i l’observa. Entra Francesco Brunelleschi (el seu llibre va documentar la perspectiva) i fot un cop de porra a Llull deixant-lo estès entre les cames i amb el cul al aire de Al-Juarismi, i desapareix.
Encara a l’estança ocre, entra gros, tetut i prenyat, ja no hi gènere en aquesta història, Christian Huygens, astrònom i primer en documentar la Llanterna Màgica, i la traspassa gemegant fins a l’habitació globular. Just després entra a l’habitació ocre Joseph Plateau, descobridor de la persistència retiniana i pare del Phenakistiscope, i comença a fustigar el cul del estabornit Llull. Mentre a la estança globular a arribat Gaspard-Félix Tournachon, dit Nadar, i assisteix a Huygens que té dolors de part. Atret pel soroll Plateau  entra a la cambra ocre i fa de llevadora furgant a l’entrecuix de l’holandès. De sobte apareix Méliès amb un cinematògraf i filma l’ aconteixement. Assistit per Plateau i Nadar, i filmat per Méliès neix Cotrone.

Castellano

.