Assajos al Teatre Principal de Vilanova

L'Arsenal de les Aparicions es resisteix, una tropa de tècnics estem treballant per domar-lo.
Les captures amb la guncam (pistola/càmara) envien senyals misterioses segons l'ordinador en que es capturen; El cap ventricol (copia robotitzada autònoma wireless del meu cap) de vegades no li dona la gana de sincronitzar-se amb la meva parla, les postals de realitat augmentada (una mena de codis de barres que substitueixen les barres per imatges simbòliques) no hi ha manera de quadrar-les amb els mirrors de les càmeres; el Bodysound (un sistema autònom que converteix el meu dreskeleton en un emissor de so) sona quant vol; el programa de llums OSC no ha guardat la memòria i s'ha de reescriure perquè pugui ser controlada amb el dreskeleton (interfície corporal de naturalesa exoesqueletica que vesteixo durant la performance); els tapissos sensors (sensors on/off que el public activa en determinades escenes) no estan assignats amb dotacions antigues i en algunes escenes no quadren i no sonen, la perruca de la llanterna mental (uns sistema que disposa de un picoprojector, un smartphone, diversos cables i dues antenes per projectar sobre el meu cap) s'enreda amb el micro i és complicada de posar.

Però a passar de tot la disputa de si Quaqueo o Pitufet, les inacabables desgracies de Duccio Doccia, la increïble historia de les tetes de Diamante i el seu usurpador Bataglia, els reivindicacions de Cromo que acaben en sac foradat com les de la majoria, el Conde i la seva part obscura, especialment quant li llepa l'axila a Evany, la genealogia Cotrònica en la que assistim al part del mag de la Scalogna, el passatge de Milordino i la seva berruga fetus in fetus o la reconstrucció de Ilse estan allà esperant que el Arsenal per fer-se realitat aquest dies.

Malgrat tot aquest Arsenal es summament interessant, i mentre estan l'os espera al teatre.

Naixement de Cotrone. Fotografia de Carles Rodríguez

 Marcel·lí Antúnez Roca.

Divendres va arribar des de Torí Andrea Valle, el responsable de la musica de Pseudo, porta un pilot de material interessant. A la tarda he fet la sessió fotogràfica amb el cap ventricol amb en Carles Rodríguez, aquestes fotos conjuntament amb les de la genealogia cotronica serviran per la difusió de Pseudo. Dissabte hem gravat amb l'Andrea unes mostres amb el bombardi i la trompeta, instruments que no tocava des de fa temps. Diumenge he dibuixat els nous fondos que seran les postals sobre les que el Conde passejarà gràcies a la realitat augmentada a Pseudo. Dilluns hi ha una autèntica tropa de persones treballant en el projecte: Rosa, Idoia, Liliana, Wahab, Enric, Mateo, Sergi, Sam ,Andrea, Albert, Roger, Arturo, Abel, Oriol i jo.

La nit de dimecres varem registrar alguns moments de la vida de Sgricia abans de arribar a la Scalogna (la vila dels malaurats on habita Cotrone). L’ingesta involuntària de carn de conills salvatges i cargols que han menjat prèviament belladona, estramoni o datura,  pot produir els símptomes de l'antropina, el principal alcaloide d'algunes solanàceas tòxiques entre les que si inclou també la mandràgora. Així Sgricia sofreix unes al•lucinacions degut a l'ingesta involuntària de la carn d'aquest animals. La follia atropínica de la Sgricia ens obre la porta a l'idea de que l'arsenal de les aparicions pot ser ,a mes de  la conseqüència de dispositius de la llum com les ombres xineses o la llanterna màgica, pot ser també producte de la farmacopea. En el cas de la Sgricia el  alcaloide de l'antropina li produeix unes al·lucinacions que situen el arsenal de les aparicions al interior del seu cervell. La Sgricia alucina la escarlatina, pústules al pit, banys d'ous i trasplantaments de fetge. Les solanàces, com diu  Pio Font Quer,  "constitueixen el grup de plantes mes tenebrós de l'història de Europa. La belladona, la mandràgora... van fer volar les bruixes i ajuntar-les amb els dimonis per acabar, finalment, a la foguera"... de manera que no és estrany que la Sgricia tingui al·lucinacions d'aquesta mena.

Avui dimarts han arribat els nous equips informàtics i estem traslladant els materials a les noves màquines. Aquesta tarda el cap ventricol i jo parlarem seriosament de Pseudo.





Castella