El 5 de octubre presentem al festival VAD dins de Temporada Alta de Girona la
nova versió de Pseudo.
Poc em pensava quan a finals del 2009 la Vanessa Vozzo em va
proposar d'aplicar a un ajut a la regió de Turí per produir una nova performance que encara avui,
setembre de 2012 estaria treballant en el moll del projecte.
Vanessa Vozzo i Antonio Pizzo, ambdós de Officine Sintetiche una organització
torinesa, em convidaven a prendre com a tema l’últim i inacabat text de Luigi Pirandello I Giganti della Montagna. El cas es que finalment
la proposta va sortir i la primera meitat de 2010 vaig anar per feina. L'Estratègia de producció que conjuntament varem seguir Officine Sintetiche i jo va ser la de
produir un espectacle amb dos actors italians que vestits amb una simplificació
del dreskeleton, dialogarien i
interactuarien amb les imatges de una gran pantalla que hauria de funcionar com
a teló de fons d’un escenari. L’obra es va estrenar amb el nom de Cotrone i es va presentar a finals
del 2010 al festival Prospettiva de Turí i a Temporada Alta de Girona.
Després un seguit de desacords entre les parts productores italianes va fer que
l’espectacle, que era pensat per ser presentat, inicialment al mercat italià,
no tingués continuïtat.
L’esforç per portar a terme Cotrone va ser gran i algunes de
les seves idees em semblaven fértils. De manera que al 2011 vaig fer una
seqüela al voltant de Diamante, un dels personatges de Controne, utilitzant-lo com a argument pel
film el Peix Sebastiano.
Vaig reprendre Cotrone i el seu origen I Giganti della Montagna aquest any amb PSEUDO la performance mecatrònica que he estrenat al
mes de Juliol al Festival Grec de Barcelona. En aquesta nova lectura no nomes
considero la vida dels personatges de la companyia de Ilse després del tercer i ultim acte,
tema que hem va servir per desenvolupar Cotrone, sinó que poso en joc els
personatges de la tribu del mag Cotrone. Així PSEUDO fa una nova posta en escena
de les histories de Cotrone i n'afegeix de noves. A
mes dels personatges de la companyia de Ilse: Bataglia, Diamante, Cromo, etc... que configuren, un possible
quart acte, afegeixo Quaqueo,Milordino, Duccio Doccia, Mara Mara... que expliquen
una mena acte zero. Es ha dir una abans i desprès del text de Pirandello.
Cotrone, el Peix i Pseudo estableixen un cicle que
gira al voltant de la figura del mag Cotrone i sobre tot del Arsenale delle Apparizioni (Arsenal de les
Aparicions). D'una manera molt sinòptica l' Arsenale reflexiona sobre les
possibilitats creatives i narratives de la llanterna màgica, el cinematògraf i
les noves formes de projecció digital, en una mena de anar endavant i
endarrere, i considerant-ne totes les possibilitats.
Així doncs es podria dir que em trobo en el cicle del Arsenale delle Apparizioni un cicle que
conserva l'interés pel dibuix com a el cicle de les Membranes (2006/09), però
que profunditza en la narració, tant en la seva vesant interactiva com
seqüencial, i en les seves possibilitats expressives. De fet Cotrone, el Peix Sebastiano i Pseudo participen de la paraula com
àmbit fonamental en la emergència narrativa sofisticant el gènere de
conferencia/ficció iniciats amb Transpermia (2004) i Protomebrana (2006).
Les obres del cicle del Arsenale utilitzen, com quasi
totes les meves obres anteriors, l'estratègia del micro-relat, petites
històries, contes curts que s'encadenen sota l'excusa de una mena de
meta-relat. El descobriment aquest estiu del mangaka Osamu Tezuka i la lectura de les seves obres
Adolf i Buda, m'ha obert els ulls a noves estratègies per intentar portar el
meta-relat mes lluny. Aquest és doncs un dels temes sobre els que treballo ara
mateix.
Fotografia per Carles Rodríguez |